El 18 de setembre, la Reserva Federal dels Estats Units va anunciar una reducció significativa dels tipus d'interès de 50 punts bàsics, iniciant oficialment una nova ronda d'alliberament monetària i posant fi a dos anys d'enduriment. La mesura posa de manifest els esforços de la Fed per abordar els reptes substancials que suposa un creixement econòmic més lent dels Estats Units.
Procedent de l'economia més gran del món, qualsevol canvi en la política monetària dels EUA té inevitablement efectes de gran abast en els mercats financers globals, el comerç, els fluxos de capital i altres sectors. La Fed rarament implementa una retallada de 50 punts bàsics en un sol moviment, tret que percebi riscos substancials.
La notable reducció en aquesta ocasió ha provocat discussions i preocupacions generalitzades sobre les perspectives econòmiques mundials, especialment l'impacte de la retallada de tipus en les polítiques monetàries i els moviments de capitals d'altres països. En aquest context complex, la manera com les economies globals, especialment la Xina, responen als efectes de contagi s'ha convertit en un punt central dels debats de política econòmica actuals.
La decisió de la Fed representa un canvi més ampli cap a retallades de tipus per part d'altres grans economies (a excepció del Japó), afavorint una tendència sincronitzada a nivell mundial d'alliberament monetària. D'una banda, això reflecteix una preocupació compartida per un creixement global més lent, amb els bancs centrals que redueixen els tipus d'interès per estimular l'activitat econòmica i impulsar el consum i la inversió.
La relaxació global pot produir efectes tant positius com negatius sobre l'economia mundial. Els tipus d'interès més baixos ajuden a alleujar les pressions de desacceleració econòmica, a reduir els costos d'endeutament de les empreses i a estimular la inversió i el consum, especialment en sectors com el immobiliari i la indústria manufacturera, que s'han vist restringits per tipus d'interès elevats. Tanmateix, a llarg termini, aquestes polítiques podrien elevar els nivells d'endeutament i augmentar el risc d'una crisi financera. A més, les retallades de tipus coordinades a nivell mundial podrien conduir a devaluacions competitives de la moneda, amb la depreciació del dòlar nord-americà que va fer que altres nacions seguissin el seu exemple, agreujant la volatilitat del tipus de canvi.
Per a la Xina, la retallada de tipus de la Fed pot exercir una pressió d'apreciació sobre el iuan, que podria afectar negativament el sector exportador de la Xina. Aquest repte es veu agreujat per la lenta recuperació econòmica mundial, que posa una pressió operativa addicional sobre els exportadors xinesos. Per tant, mantenir l'estabilitat del tipus de canvi del iuan alhora que es manté la competitivitat de les exportacions serà una tasca crítica per a la Xina a mesura que navega per les conseqüències del moviment de la Fed.
És probable que la retallada de tipus de la Fed també influeixi en els fluxos de capital i provoqui fluctuacions als mercats financers de la Xina. Els tipus més baixos dels EUA poden atraure entrades internacionals de capital a la Xina, especialment als seus mercats de valors i immobiliari. A curt termini, aquestes entrades podrien fer pujar els preus dels actius i estimular el creixement del mercat. Tanmateix, el precedent històric mostra que els fluxos de capital poden ser molt volàtils. Si canvien les condicions del mercat extern, el capital podria sortir ràpidament, provocant fortes fluctuacions del mercat. Per tant, la Xina ha de vigilar de prop la dinàmica del flux de capital, protegir-se dels possibles riscos del mercat i prevenir la inestabilitat financera derivada dels moviments especulatius de capital.
Al mateix temps, la retallada de tipus de la Fed podria pressionar les reserves de divises de la Xina i el comerç internacional. Un dòlar nord-americà més feble augmenta la volatilitat dels actius denominats en dòlars de la Xina, cosa que planteja reptes per gestionar les seves reserves de divises. A més, la depreciació del dòlar podria erosionar la competitivitat exportadora de la Xina, especialment en el context de la feble demanda mundial. L'apreciació del iuan esprémer encara més els marges de benefici dels exportadors xinesos. Com a resultat, la Xina haurà d'adoptar polítiques monetàries més flexibles i estratègies de gestió de divises per garantir l'estabilitat al mercat de divises enmig de les condicions econòmiques globals canviants.
Davant les pressions de la volatilitat del tipus de canvi derivades de la depreciació del dòlar, la Xina hauria d'intentar mantenir l'estabilitat dins del sistema monetari internacional, evitant l'apreciació excessiva del iuan que podria soscavar la competitivitat de les exportacions.
A més, com a resposta a les possibles fluctuacions econòmiques i financeres dels mercats financers provocades per la Fed, la Xina ha d'enfortir encara més la gestió del risc en els seus mercats financers i augmentar la suficiència del capital per mitigar els riscos que representen els fluxos internacionals de capital.
Davant del moviment global de capital incert, la Xina hauria d'optimitzar la seva estructura d'actius augmentant la proporció d'actius d'alta qualitat i reduint l'exposició als d'alt risc, millorant així l'estabilitat del seu sistema financer. Simultàniament, la Xina hauria de continuar avançant en la internacionalització del iuan, ampliant els mercats de capitals diversificats i la cooperació financera i augmentar la seva veu i competitivitat en la governança financera global.
La Xina també hauria de promoure constantment la innovació financera i la transformació empresarial per millorar la rendibilitat i la resistència del seu sector financer. Enmig de la tendència global de relaxació monetària sincronitzada, els models d'ingressos tradicionals basats en marges d'interès estaran sota pressió. Per tant, les institucions financeres xineses haurien d'explorar activament noves fonts d'ingressos, com ara la gestió de la riquesa i la fintech, la diversificació empresarial i la innovació de serveis, per reforçar la competitivitat general.
D'acord amb les estratègies nacionals, les institucions financeres xineses haurien de participar activament en el Fòrum sobre la Cooperació Xina-Àfrica del Pla d'Acció de Beijing (2025-27) i participar en la cooperació financera en el marc de la Iniciativa de la Franja i la Ruta. Això implica reforçar la investigació sobre desenvolupaments internacionals i regionals, aprofundir la col·laboració amb institucions financeres internacionals i entitats financeres locals dels països rellevants i garantir un major accés a la informació del mercat local i el suport per expandir de manera prudent i constant les operacions financeres internacionals. La participació activa en la governança financera global i l'establiment de normes també millorarà la capacitat de les institucions financeres xineses per competir internacionalment.
La recent retallada de tipus de la Fed anuncia una nova fase de relaxació monetària global, que presenta tant oportunitats com reptes per a l'economia global. Com a segona economia més gran del món, la Xina ha d'adoptar estratègies de resposta proactives i flexibles per garantir l'estabilitat i el desenvolupament sostenible en aquest complex entorn global. Mitjançant l'enfortiment de la gestió del risc, l'optimització de la política monetària, la promoció de la innovació financera i l'aprofundiment de la cooperació internacional, la Xina pot trobar més seguretat enmig d'una cascada d'incerteses econòmiques mundials, assegurant el funcionament sòlid de la seva economia i sistema financer.
Hora de publicació: Oct-08-2024